Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Vallverd
Ha estat la sortida més dura de la temporada. Hem sortit des d'Ivars de Noguera en direcció Tragó de Noguera, seguint el marge català del pantà de Santana. Els camins estaven ressecs i polsosos i se'ns han juntat la pendent continuada amb una calor sufocant. Hem acabat al monestir de Santa Maria de Vallverd i des de allí hem baixat al pantà per refrescar-nos i reunir forces per la tornada. Es un recorregut molt bonic però caldrà repetir-lo en èpoques menys xafogoses. M'ha sorprès l'espectacular creixement dels pins d'aquesta primavera. Hem sumat 33 km i molt patiment.
Santa Maria de Vallverd
Ha estat la sortida més dura de la temporada. Hem sortit des d'Ivars de Noguera en direcció Tragó de Noguera, seguint el marge català del pantà de Santana. Els camins estaven ressecs i polsosos i se'ns han juntat la pendent continuada amb una calor sufocant. Hem acabat al monestir de Santa Maria de Vallverd i des de allí hem baixat al pantà per refrescar-nos i reunir forces per la tornada. Es un recorregut molt bonic però caldrà repetir-lo en èpoques menys xafogoses. M'ha sorprès l'espectacular creixement dels pins d'aquesta primavera. Hem sumat 33 km i molt patiment.
2 comentaris:
quina calor! recordeu que al Quijote per molt menys "se le sorbió el seso"
Albert, molta calor, tant es aixi que he acabat amorrat al pantà!
Publica un comentari a l'entrada