El Trenquet

Estacio abandonada del Trenquet

L'any 1.899 i per iniciativa de l’industrial M. Bertrand es va construir “el Trenquet” un trenet que unia Balaguer amb Mollerussa i que va funcionar fins l’any 1.961, actualment la via ja ha desaparegut, però en alguns pobles del seu pas encara queden restes de les antigues estacions, la que avui hem visitat es la de la Sucrera. El recorregut ha estat de 42 km. Alguna informació complementaria la trobareu al link:

El Trenquet

Pantà de la Mina

Prop de Valmanya i d’aigües del canal de Aragó i Catalunya, hi ha els pantans d’Alcarràs que aporten aigua de reg al terme. Una mica més amunt en direcció a Raimat hi ha el pantà de la Mina que es el que avui hem visitat, la ruta des de Lleida es tota sobre asfalt, desprès de tantes pluges el camins poden estar intransitables i hem considerat pertinent anar per asfalt. Finalment hem fet 44 km.
Coordenades del pantà de la Mina: 41º 37’ 18’’ N 0º 27’ 16’’ E

Ager - Via Romana

Via Romana del segle III

El "Golfi" es l'amic de l'esquerra

La casa d'en Gaspar de Portola

Avui hem penjat la bici i ens hem calçat les xiruques, amb l’intenció de caminar per la via romana que està propera a Ager, també ens acompanyava el “Golfi” que tenia moltes ganes de passejar. Hem fet de anada i de tornada tota la via romana amb gairebé 400 m de desnivell, l’intenció era fer més camí i acabar l’excursió a la torre de Cas però la pluja i la prudència ens han fet deixar-ho per una pròxima jornada.

Un video de la aventura:

Alcano i Aspa II

Planol general dels secans

Pou sarraí, Alcano

Casa fortificada d'Alcano

Primavera als secans

Aquest cop el comentari de la jornada el fa l’enviat especial, Marcel:

El diumenge varem sortir de Lleida de bon matí. Amb les bicicletes a punt ens varem dirigir a Alfés i Alcanó, tot passant per camps florits i d’ambient primaveral. Més tard varem passar per uns trams enfangats, degut a les pluges del dia anterior i finalment varem fer la primera parada, Alcanó, on varem fer la foto de grup al costat d’un famós pou: Pou dels Moros. Continuant la ruta, ara en direcció cap a Aspa varem continuar observant un paisatge molt silvestre, per un camí de terra. A l’arribar a Aspa no varem trobar cap bar per poder reposar, encara que varem menjar un aperitiu que portàvem de casa.
Per acabar l’últim tram de la ruta, d’Aspa a Lleida, possiblement és la part més dura, ja que trobem algunes pujades fortes i alguns trams amb carretera.
Finalment varem arribar cap al mig dia.
L’excursió té aproximadament uns quaranta quilometres.

Per si us interessa us deixo un vídeo de l’excursió:

Alcano i Aspa

Castell d'Aspa

Avui tota la plantilla, per diversos i contundents motius ha demanat la baixa, i per tant he sortit en solitari, cal preparar-se per la xallenge de Seròs del proper cap de setmana:

Xallenge de Seros

He anat a donar un tomb pels secans d’Alcano i Aspa, i el recorregut m’ha agradat força, gairebé tot ha estat per camins molt i molt solitaris i per tant caldrà repetir-lo amb els companys. L’imatge escollida per il·lustrar la ruta es el Castell d’Aspa que encara que esta molt malmès ens deixa constància de les seves antigues fortificacions i baluards. Finalment he fet 47 km.

Mas de Melons II

Dos Antonios

Hem retornat al Mas de Melons, però aquesta vegada vestit amb els colors de la primavera i sense els grisos del hivern. Mas de Melons es una reserva d’aus estepàries i entre d’altres que no hem sabut reconèixer hem divisat, un voltor, una rapinyaire de talla gran i algunes parelles de perdius. Portàvem el propòsit de agafar forma per la xallenge de Seròs i els corriols i la longitud d’aquesta ruta han estat una bona excusa. Finalment hem recontat 52 km, el company Antonio jr. s’ha pres la llibertat de fer-ne 63 km tot resseguint una motxilla oblidada.

Utxesa II

Josep Maria

Avui per donar la benvinguda a la primavera, ens hem apropat de nou a Utxesa amb el Josep Maria, la foto es feta al antic campament de la Canadiense, on una de les construccions ha estat reconvertida en una oficina d’informació. Durant el camí ens han acompanyat molts bancals amb els seus arbres florits, presseguers, ametllers.... Al final hem fet 45 km