El Trenquet

Estacio abandonada del Trenquet

L'any 1.899 i per iniciativa de l’industrial M. Bertrand es va construir “el Trenquet” un trenet que unia Balaguer amb Mollerussa i que va funcionar fins l’any 1.961, actualment la via ja ha desaparegut, però en alguns pobles del seu pas encara queden restes de les antigues estacions, la que avui hem visitat es la de la Sucrera. El recorregut ha estat de 42 km. Alguna informació complementaria la trobareu al link:

El Trenquet

Pantà de la Mina

Prop de Valmanya i d’aigües del canal de Aragó i Catalunya, hi ha els pantans d’Alcarràs que aporten aigua de reg al terme. Una mica més amunt en direcció a Raimat hi ha el pantà de la Mina que es el que avui hem visitat, la ruta des de Lleida es tota sobre asfalt, desprès de tantes pluges el camins poden estar intransitables i hem considerat pertinent anar per asfalt. Finalment hem fet 44 km.
Coordenades del pantà de la Mina: 41º 37’ 18’’ N 0º 27’ 16’’ E

Ager - Via Romana

Via Romana del segle III

El "Golfi" es l'amic de l'esquerra

La casa d'en Gaspar de Portola

Avui hem penjat la bici i ens hem calçat les xiruques, amb l’intenció de caminar per la via romana que està propera a Ager, també ens acompanyava el “Golfi” que tenia moltes ganes de passejar. Hem fet de anada i de tornada tota la via romana amb gairebé 400 m de desnivell, l’intenció era fer més camí i acabar l’excursió a la torre de Cas però la pluja i la prudència ens han fet deixar-ho per una pròxima jornada.

Un video de la aventura:

Alcano i Aspa II

Planol general dels secans

Pou sarraí, Alcano

Casa fortificada d'Alcano

Primavera als secans

Aquest cop el comentari de la jornada el fa l’enviat especial, Marcel:

El diumenge varem sortir de Lleida de bon matí. Amb les bicicletes a punt ens varem dirigir a Alfés i Alcanó, tot passant per camps florits i d’ambient primaveral. Més tard varem passar per uns trams enfangats, degut a les pluges del dia anterior i finalment varem fer la primera parada, Alcanó, on varem fer la foto de grup al costat d’un famós pou: Pou dels Moros. Continuant la ruta, ara en direcció cap a Aspa varem continuar observant un paisatge molt silvestre, per un camí de terra. A l’arribar a Aspa no varem trobar cap bar per poder reposar, encara que varem menjar un aperitiu que portàvem de casa.
Per acabar l’últim tram de la ruta, d’Aspa a Lleida, possiblement és la part més dura, ja que trobem algunes pujades fortes i alguns trams amb carretera.
Finalment varem arribar cap al mig dia.
L’excursió té aproximadament uns quaranta quilometres.

Per si us interessa us deixo un vídeo de l’excursió: